Els objectius d’aquesta experiència són observar com interaccionen dos imants per posar de manifest les forces que experimenten entre si, i observar la capacitat dels imants per atraure objectes ferromagnètics.
MATERIAL
-
2 imants
-
Objectes metàl·lics
- Apropem els dos pols del mateix signe i observem com interaccionen.
- Apropem els pols de signe contrari i observem la reacció d’aquests.
- Apropem un imant als objectes metàl·lics i observem què succeeix.
En apropar dos pols del mateix signe observem que aquests es repel·leixen. En canvi, quan apropem els pols de signe contrari els imants s’atrauen.
Quan apropem l’imant a objectes metàl·lics, aquests són atrets.
L’any 1926, el francès Peter Maricourt va introduir el concepte de pol magnètic. Tots els imants tenen dos pols magnètics diferents, anomenats nord i sud. També va determinar la impossibilitat d’aïllar els pols magnètics.
El camp magnètic no és visible però és el responsable de que els imants atreguin o repel·leixin diversos materials. La força amb que aquests siguin atrets depèn de la seva permeabilitat magnètica. Els materials poden ser ferromagnètics, que són fortament atrets pels imants; paramagnètics, els que són dèbilment atrets pels imants, o diamagnètics, en que el seu magnetisme només es manifesta si és en presència d’un camp magnètic extern.
Com que els imants que s’utilitzen actualment estan fabricats per aliatges de diferents metalls com per exemple: Alumini-níquel-cobalt, bor-neodimi, òxids fèrrics... i totes aquestes substàncies són ferromagnètiques, la força d’atracció i repulsió entre dos imants és gran.
La permeabilitat magnètica és el grau de magnetització d’un material en resposta a un camp magnètic. Es representa amb la lletra µ.