L’origen del magnetisme es remunta a l’època dels filòsofs grecs, a una ciutat anomenada antigament Magnèsia (Grècia). Hi abundava una mineral negre capaç d’atraure objectes metàl·lics i de transmetre’ls aquesta propietat. Aquest mineral actualment es coneix amb el nom de magnetita (Fe3O4).
A la natura, a més a més de la magnetita, existeixen altres materials amb aquesta propietat, són els imants naturals. Però també hi ha altres substàncies com el ferro, el cobalt o el níquel, que poden adquirir aquesta propietat artificialment, aquests s’anomenen imants artificials.
Un imant consta de dos pols, el nord i el sud, on es troba la màxima força d’atracció. La Terra actua com un gran imant, en el qual els pols magnètics estan pròxims als pols geogràfics, però no coincideixen, ja que el pol nord magnètic no correspon amb el sud geogràfic (com podem observar a la imatge). L’angle que compren el nord de l’agulla magnètica amb el nord geogràfic es diu declinació magnètica.
No existeixen pols aïllats, és a dir, si un imant es trenca en dos parts es formaran dos imants nous i cada imant tindrà el seu pol nord i pol sud, tot i que la força d’atracció disminueix.
Podem classificar les substàncies segons el seu comportament magnètic:
- Substàncies diamagnètiques:són materials dèbilment magnètics que repel·leixen els imants. Quan els introduïm en un camp magnètic s’indueix un altre camp que té el mateix sentit que l’exterior, per això es creen forces de repulsió. Algunes substàncies diamagnètiques són el bismut, l’hidrogen, el coure, el silici...
- Substàncies paramagnètiques: són les substàncies que tenen la propietat de magnetitzar-se al ser sotmeses a l’acció d’un camp magnètic extern, de tal manera que s’imanten en el mateix sentit que aquest. Per tant, el camp magnètic extern que travessa una substància paramagnètica es veu lleugerament reforçat. Alguns exemples de substàncies paramagnètiques són l’alumini, el bari, l’oxigen...
- Substàncies ferromagnètiques: substàncies que són magnetitzades quan s’exposen a l’acció d’un camp magnètic i continuen magnetitzades durant un cert temps quan ja no hi ha la influència del camp. Alguns exemples d’aquest tipus de substàncies són el ferro, el níquel, el cobalt...